Joan Francesc Mira ha publicat l´obra “La prodigiosa història de Blasco Ibáñez”; un estudi sobre la vida de l´autor que eixirà al carrer el proper 2 de novembre en valencià i en castellà.

La edició d´aquest treball monogràfic és de Bromera dins de la seua col.lecció “Grans Obres”. Recordem que l´autor valencià ja va publicar en aquesta luxosa edició dues monografies dedicades a sant Vicent Ferrer i als Borja. Ara Bromera aposta fort per aquesta nova publicació que també editará en castella a Argal.

Amb motiu d´aquesta nova monografía sobre Vicente Blasco Ibáñez varem mantindre un encontre amb Joan Francesc Mira. L´escriptor va arribar puntual a la cita des de Castelló on resideix; amb ell parlarem de la figura literaria, política i pública de Blasco Ibáñez

Union-web: Primer Sant Vicent Ferrer, després els Borja i ara Blasco Ibáñez. queda algún personatge interesant en la vida valenciana?
Joan Francesc Mira: Si que queden. El que passa es que els tres tenen una característica excepcional, els tres han tingut una trajectoria i una projecció internacional. Fòra d´axó són tres personatges completament diferents.

I perquè Blasco Ibáñez ara?

A més de tot el que t´he dit; amb aquestes monografies volem donar al públic majoritari la oportunitat de conèixer estos personatges que, o bé han sigut o ignorats com el cas dels Borja; o bé tenen una llegenda blanca com el cas de Vicent ferrer. El. que cal es no tindre prejudidis ideològics i explicar els personatges en la seua època.

Es molt important el material fotogràfic

Sí, es vital. A l´editorial li ha costat molt. Considera que en aquella època la imatge és molt important estem al principi de la societat contemporània.

Parlem-ne una mica de la figura política de Blasco Ibañez

Es llarg i complicat. Durants uns anys va ser el cap del republicanisme valencià. Quan parlem de Valencià estem parlant de la capital, i de l´àrea metropolitana i poc més; no tenien la infraestructura ni cap criteri a escala de País Valencià. Podem dir des de Sagunt fins a la Ribera. Blasco era una mena de ídol; un personatge mitificat del que es podria considerar l´esquerra de finals del segle XIX; es a dir com a concepte de Revolució Francesa. Després aparegueren els moviments obrers els partits socialistes i Blasco no l´enten.

Una altra cosa són les derivacions posteriors del blasquisme. Ell cap al 1908 desapareix de la vida política valenciana i ja no és responsable del moviment que sorgeix; un moviment més de dreta amb derivacions cap al populisme, de components diversos que controla l´ajuntament de València... Es converteix en un moviment molt local i espanyolista.

Es per això que l´esquerra nacionalista valenciana rebuja a Blasco

Hi ha un com un recel al personatge de Blasco com a figura política; pero sobretot al blasquisme. Blasco va tindre al principi contactes amb la primera reinaxença valenciana d´esquerres,

A qui votaria ara Blasco?

El Blasco d´ara no seria el mateix; no sabem si seria un republicà exaltat o el personatge més tranquil de finals de la seua vida. Cal entendre el personatge en el seu context

Això és el que has fet al llibre

Si; jo he intentat que s´entenga a Blasco en el seu moment històric, polític i ideològic. No es pot fer una valoració a tants anys de distància.

El llibre estè dividit en tres parts

Sí, són tres etapes de la seua vida. La primera correspon a la vida valenciana, amb moltíssima efervescència pública i política, amb les primeres novel.les, el diari Pueblo. Despres va ser durants molts anys diputat a Madrid; intenta ser aceptat per tot el món literari i no li funciona bé. I finalment una tercera etapa; desde els seus 40 anys en que se´n va a Argentina, despres a París; després a la Costa Brava al costat de Montercalo. Són tres etapes de la seua vida que també corresponen a tres espais territorials.

perqué no es acceptat a Madrid?

Fuster. amb molta gràcia, deia que aquells eres uns pobres desgraciats als que ningú feia cas fora del seu entor i als que li fotia que un que no era dels seus, ni del seu àmbit geogràfic ni mentalment; triomfara i fòra traduït a varios idiomes. Ell mai no es va trobar còmode; no era el seu lloc. El seu somni era anar des de València fins a París, podia haver prescindit perfectament de Madrid

Com era la seua literatura?

El seu model es de final del segle XIX, el naturalismo més europeu. Les seues primeres novel.les tracten problemes socials propis del naturalismo; es un model que a principi del segle XX s´esta acabant.

Tenim ara escriptors com Blasco Ibáñez?

Mira; escriptors de les dimensions de Blasco no se troben i menys amb el seu exit popular. Per eixemple pensa que quan arribaba a l´estació del Nord hi havien milers i milers de persones; és el tipo de singularitats que li han fet convertir- se en una figura mítica.

Perquè escriu en castellà?

Blasco les primeres narracions les publica en valencià; no es segur si va escriure-les ell o varen ser traduides per Constantí Llombart. En aquell moment era molt difícil que la llengua catalana fòra la llengua literaria. Ens agradaria moltísim que haguera pogut o volgut fer això.

S´ha analitzat suficienment la figura de Blasco Ibáñez?

Estudis literaris n´hi ha prou. El que no hi ha encara es una biografia molt ben documentada del personatge que puga trobar la gent del carrer. La gent té una memòria molt feble; saben que es un escriptor pero poc més. No es tractar de reivindicar al personatge, se trata dir que este home va fer estes coses.

Es el que has intentat al llibre?

Clar; és un personatge amb el que políticament no m´identifique en absolut, pero no es motiu per a deixar de reconeixer-lo en absolut.